Pere-Antoni, po’t sa capa;
ja soparàs en venir:
no li plangues es camí,
que aquesta al·loteta és guapa.
¿Quin lladre és que mai l’agafen,
no té cames i sap córrer,
quan ell roba molts ho amagen,
i lo que ha robat no torna?
Un torrent.
Entre les deu i les onze
ses botelles passaran
i es crespells no faltaran.
Això serà sa nostra honra.