Quan ve que és de dia clar,
veig un estel que se posa.
Ara vénc, cara de rosa,
i te deman per esposa;
ja et basta tant de penar!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sóller
Núm de glosa
1893
Volum
III
Altres cançons relacionades
Tant de dia com de nit,
sempre em trobes caminant;
faç via sense moure’m,
i si me muir no em faç mal.
Un rellotge.
Garrida, si vos feis monja,
En Joan deixarà el món:
n’hi prendrà com la taronja,
que sucant sucant se fon.
Som germans, vivim en pau
i mai mos mostram sa cara;
tenim es color d’esclau,
i es foc sempre mos separa.
Els morets de la xemeneia.
Tradicionari de Mallorca
