Per mirar Son Ferragut
vaig caure d'una figuera.
Sa meva amor vertadera
voldria veure, i no puc!
Tu ja véns d’aquella cepa
d’esser tan margalider;
ell com ta mare et tengué,
sa comare ja et dugué
de su-davall una estepa.
Casat som, no tenc remei;
jo no puc festejar-tè;
voldria, per mirar-tè,
un ui a cada cabei.