Cada paraula a mi em danya
cor i fetge i voluntat;
es bé que jo t’he posat
està més fort i arrelat
que es càrritx a sa muntanya.
Un temps venies veus altes,
i ara ja no hi véns, no.
Un fill d’un arrendador
i amo de possessió
ha preses ses vostres cartes.
¿Què hem de fer de sa galania,
germans meus, si no du pa,
i llavò no sap posar
un pedaç a sa camia?