Terres estranyes i fines,
i terres de tants de béns.
Dia de grans casaments
posen flocs a ses moixines.
-Quin jardí tan preciós!
Quina fruita tan madura!
Oh, parral de confitura!
-Però no en menjareu vós!
La jove, si estau cansada,
¿voleu que no ballem pus?
La roba que duis posada,
par que sia tavellada
de ses mans del Bon Jesús.