Un abre criat de Dios
amb dos-centes meravelles
a dedins té ses llavors
i defora ses costelles.
La carxofa.
¿No et recordes, Catalina,
s’any que nos vàrem casar?
Més d’un mes i mig durà
que n’era com qui donar
foc a una colondrina.
Tant m’alabaren sa peça,
que a veure-la vaig anar
i la vaig acomparar
a una olla gran que vessa.