Na Montseriva té un peix
que no li cap a dins s’olla,
i llavó un ui que li plora
i s’altre li cau de greix.
Horrendo estava es xaloc
i dins es migjorn tronava;
es llebeig amenaçava;
es ponent posat estava;
es mestral jugava es joc
i sa tramuntana estava
a punt de toc i retoc.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
m’alegra veure ses senyes.