Horrendo estava es xaloc
i dins es migjorn tronava;
es llebeig amenaçava;
es ponent posat estava;
es mestral jugava es joc
i sa tramuntana estava
a punt de toc i retoc.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vents
Poble
Artà
Núm de glosa
13
Volum
II
Altres cançons relacionades
Dues guerreres plegades
no poden fer bona fi.
Una amb s’altra deuen dir:
-Deixa’l fer, jo el vui per mi-,
i al punt són a bastonades.
Se donen unes uiades
que com que es tirin verí:
s’arribarien a obrir
es cor a ganivetades!
Jo som En Juan Fornés,
natural de Son Servera;
i si heu de mester doblers,
no vengueu devers ca meva,
que mai n’hi ha haguts de més.
Si jo n’era colometa,
colometa sense fel,
pegaria voladeta
damunt es cap d’En Miquel.
Tradicionari de Mallorca
