Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De jocs
Artà
Assonant
94
III
Mentre canten els quatre primers versos; es donen les mans revoltant. En dir: “Un pie”; es posen les mans a la cinta i cada nina avança un peu; com si anassin a ballar; després el fan enrera i treuen l’altre peu. Així com diu la lletra van accionant: es peguen esquenada cada dues nines . Finalment; en dir: “així fan los zapateros”; fan com si cosissen amb una alena; llavors; com que pentinar-se; com que rentar-se la cara; etc.
Com era al•lot petitó,
qui mu mareta em servava,
en dar-me cartes, ja callava:
per això som jugador.
Es dissabte de Nadal jo trumfaria,
es dissabte de Nadal jo trumfaré;
set gallines i un gall me menjaria,
set gallines i un gall me menjaré;
tots ets angelets del cel convidaria,
tots ets angelets del cel convidaré;
tots es dimonis d’infern engegaria,
tots es dimonis d’infern engegaré.
Es dissabte de Nadal jo trumfaria
i es dissabte de Nadal jo trumfaré.
Un temps tenia s’amor
devers sa Volta Piquera,
i ara n’he tornat arrere
p’es Pla de s’Abeurador.