Com era al•lot petitó,
qui mu mareta em servava,
en dar-me cartes, ja callava:
per això som jugador.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Joc. Jugadors
Artà
1027
III
En veure voltor posat
damunt es Puig de sa Murta,
alerta, banyeta curta,
que no facem aufegat.
¿Saps què em va dir En Colau Xina?
Que no volia segar,
que mai n’havia vist dar
a malalts per medecina.
Juana, es botifarrons
saps que mos han agradat!
¿No saps ambe què he pensat?
Que, si te’n vas a Ciutat,
duguis neules i torrons.
T’ho barataré amb cançons;
no vui tornes: cap per cap.