D'es meu cor teniu sa clau
i jo no la tenc de vós:
estimat meu preciós,
com més va, més m’agradau.
-Aigo que és maina de Déu
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar.
Que és d’ingrat aquest cos teu!
-No és que sigui estat ingrat:
tu, qui em vas amb traidoria!
Sang d’es meu cos te daria,
si em ’naves amb llealtat.
Quan varen fer Son Pastor,
m’estrany com no hi feren clasta,
i és que varen dir:-Ja basta
de sa paret sa blancor.