Menjaria figues seques,
i d’estiu en sé secar.
Un pobre que compra es pa
deu fer ses llesques primetes.
A quinze anys ella comença
la jove a sentir remor;
de blanquet i vermeió
no li basta quant avença.
De ses cases fins a s’era
hi ha camí tiranyat.
Ja no ho paga, aquest sembrat,
tenir majoral darrere.