A un tai de segadors
sol haver-hi una aiguera
que va darrere darrere
a posta per servir-lós.
Emperò per noltros dos
no hi ha tanta mereixera.
Jo no tornaré segar
a jornal ni a escarada:
l’any qui ve seré casada
i s’homo me mantendrà.
Saps que en passaran, d’estius,
i tu no seràs casada!
Si dius que t’he festejada,
diré que no saps què dius.