En Darder feia la pala
i deia petit: -Cornau-;
i llavò, més fort: -Callau!
Val Déu, quina gent tan rara!
o no trob altre llivell
per curar el mal de ronyó
que jeure dalt una pell
grossa, d’euveia o moltó.
Es cavall roig me va dir,
com li donava ses faves:
-Toni, demà dematí
no duguis ses corretjades.