Diuen que ca ple no quèça,
com tots voltros poreu veure.
Tant de menjar i tant de beure,
creis-me, Guiem, m’ha fet vessa.
Devertiment ja no hi ha
en el món, que em faça riure;
tant m’estim morir com viure,
si Déu no hi alça la mà.
Ja direu an En Serena,
l’amo jove d’es Riquers,
que es nostros aubercoquers
enguany n’estan a la plena.