Si a fora vos n’anau,
mon bé estimat, adiós;
no faceu altres amors:
pensau en ses que deixau.

A damunt una tenassa
s’hi va criar un aubó
tan alt com es Puig Major!
i gruixat no ho era massa,
i tenia una rabassa
com es castell d’Alaró.
Damunt un apedra estava,
tan llisa com un paper.
Si fos estat a terrer,
tota Mallorca abrigava.
S’aubó anava cresquent,
ja no pareixia aubó.
Un dia, se resolgueren
per anar a taiar-ló.
S’hi peguen un any redó
i encara no pogueren.
Com s’auborada caigué,
una branca s’esqueixà,
i d’ella en varen obrar
cent barcos que van per mar
i un pont per un torrent.
I, d’es llenyam més dolent,
cent sitges varen cremar.
I, mentres el capolaven,
sempre feia estellicons.
Més de cent mil carretons
cap a Ciutat traginaven.

Tral•larè, com qui fer veta,
passarem aquest estiu;
jugarem En Toni Viu,
com un nin, a la terreta.