Es diumenge de matí
ja s’hi posen de valent
mesclant vi amb aigordent
i, si los cau malament,
llavò no poren fugir.
En haver begut, se creuen
que tenen molts de doblers.
Es dilluns, es taverners
qui se mengen un bon peix
de lo que beuen de més
aquells tontos que no hi veuen.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Aiguardent
Campanet
478
III
Un clavell dins un pinar,
en remui dins una olleta.
¿Qui és aquesta joveneta
qui de mi se vol burlar?
’Calen sa veu per un pobre
i l’alcen fort per un ric
i diuen petit petit:
-Aquí hi ha pell de pessic:
aquest durà cera nova!
A matances som anada
i m’han donat pa pudent;
si no em donen sa pesseta,
ho diré a s’ajuntament.