Cara de poma ruperta,
cara de melicotó:
¿a on és aquella amor
que em prometies tan certa?
Sa mare, vós governau
aquest preciós jardí;
es meus comptes són així:
que, en tornar venir a Llubí,
d’ell m’entregareu sa clau.
Sa sogra mereixeria
de calàpet fer-li brou,
perque va posar renou
allà on no n’hi havia.