Altres cançons relacionades
Carta, ves-te’n aviada,
i en arribar diguès:
–He deixat son cor encès
i encara fa flamada.
Ja me puc morir en voler,
perque tenc lo que volia;
ja no esper més alegria
que el cel, a on Déu me crida
i ara ja hi voldria ser.
Ja no en teniu sinó anit
i demà vespre una estona,
de jeure dins aquest llit
de sa cambreta redona.
Tradicionari de Mallorca
