Sor Tomassa Catalina
se’n duia es dinar a son pare;
si p’es camí s’aturava,
s’olleta sempre bullia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Santa Caterina Tomàs
Bunyola
382
III
Garrida, garrida meva,
¿què en tens, de fer-me penar?
¿Per què no em deixes tocar
aqueixa mà blanca teva?
Si me fos enamorada
d’un lladre o d’un traidor,
així tendríeu raó,
mu mare, haver-me avisada.
¿Perque és pobre no us agrada?
¿Que volíeu un senyor?
Es dissabte de Nadal,
es vespre de ses matines,
acompanyen ses fadrines
es fadrins amb un fanal.