Sor Tomassa Catalina
se’n duia es dinar a son pare;
si p’es camí s’aturava,
s’olleta sempre bullia.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Santa Caterina Tomàs
Bunyola
382
III
Perque no hi vaig voler anar,
a la Bonanova, amb ella,
com va ser dins sa capella
mal de cor li va agafar.
Saps que estaria de bé
si no el 'gués tornat admetre!
I ara, boireta boireta
m’ha tudat es sementer.
Sí, sa fia durà ufana
amb so ventai ben daurat;
son pare, si va esblenat,
que s’abric sa pell d’es gat
d’es dissabte de Santa Ana.