Entenent me vares dar
que tot Andratx era teu:
sa cosa que em sap més greu
que no em vaig casar a gust meu
ni tenc lloc a on estar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1654
III
Per amor de ses cançons
que cantàrem vela plena,
ara n’he d’estar en cadena
amb manilles i grillons.
Na Margalideta
de Ca’s Patacó
vol fer-me un favor
que bé li caurà.
¿Sabeu de què va?
D’un enamorat,
tendre o granat,
que l’ha menester.
És com una bresca
de mel ben rosat.
Ella no té esment,
com a missa va,
només si veurà
un enamorat.
Ella no té son
vespres ni matins;
rossinyols i grins
és segur que en sent.
Sa mare li diu
que la casaria,
perque convendria,
perque convendria,
amb En Bartomeu.
Festejava a So Na Moixa
a veinat de Son Suau,
i sa possessió és més gran
que es terme de Valldemossa.