Cada any anau a Muntanya;
jo no sé què llamps hi feis:
allà vós folgau i reis
i jo pas sa vida estranya.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Collir oliva
Llucmajor
62
II
Mu mare, jo vui anar
així com ses altres van;
festegen i es casaran,
i jo també em vui casar.
Penjoi penjava,
pelut passava;
penjoi caigué,
pelut s’ho menja.
Una gla caigué d’una alzina, i un porc se la va menjar.
S’altre dia em varen dir
que un fadrí me mirallava.
Jo n’estic per afrontada
d’ haver-lo d’entretenir.