Cada any anau a Muntanya;
jo no sé què llamps hi feis:
allà vós folgau i reis
i jo pas sa vida estranya.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Collir oliva
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
62
Volum
II
Altres cançons relacionades
Lo senyor de Orriola, quan vol sopar, no té pa;
agafa l’escopeta i ja n’és partit a caçar.
No troba caça ninguna ni cap tir a on tirar,
només una joveneta que guardava el bestiar.
La va trobar adormideta a l’ombra d’un auzinar;
quan ne fou desxondideta, d’aquesta manera parlà:
-Es bouets són de mon pare, ses auvelles d’es germà;
demanau-les a ma mare i també a sa padrina,
i si elles les vos donen, ben donades estaran.
Teniu una fia tendra
amorosa i elegant:
madona, d’aquí en envant
voldria esser es vostro gendre.
Voldria esser es forreiat
de sa porta d’es quarter,
i veuria lo meu bé
com va vestit de soldat.
Tradicionari de Mallorca
