A un lloc que se diu Betlem,
damunt un escui de mar,
es gra que va replegar
bastava per sustentar
tot Roma i Jerusalem.
Com te’n vas a ses Pastores,
es meu cor està macilent:
tot és ànsia que tenc
que d’altri no t’enamores.
A mi tant de gust me dóna
sebre noves d’En Pujol,
com si em daven un bunyol
ruiat de suc de llimona.