Que rebentin muts i sords!
Vós sou sa meva alegria:
per rallar amb vós, aniria
dellà on vénen es tords.
No hi ha al món tan gran enuig
per un pareier qui llaura
com rompre s’arada i caure
i veure es parei qui fuig.
Dins es lloc de Sa Duaia
serà es meu habitador
perque tenc sa meva amor
qui habita dins Sa Corbaia.