Sa pobila de can Ros
me va amb sa clenxa estirada,
i menja pa amb sobrassada
per tenir bones colors.
No et fiis de la romeguera,
que romandràs enganat:
com creuràs haver passat,
llavò et tendrà per darrerre.
Diuen que “murta, amor fuita”,
jo dic que és vertadera.
He passat per sa murtera
i un brot de murta t’he duita.