Des que t’he deixat, amor,
no he tornat tenir alegria:
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
Es gall he perdut
i no l’he trobat:
si per cas el vèieu,
ell és escovat,
i va tot pintat.
Ell és escovat
de dos mil maneres
i du mostatxeres
i un floc encarnat.
Com és jove, ella presum:
ningú fadrí li agrada.
Com ve que veia és tornada
i d’es fadrins refuada,
que de viudo n’hi anàs un!