Enc que caigueu com un ruc
que sols no pugueu dir pruna,
encara n’heu de beure una,
perque es ventre no s’eixug.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Tasses
Manacor
425
III
Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.
Sa font de s’Espinagar,
Margalida, que és d’enfora!
Jo hi aniria cada hora
si amb tu poria rallar.
Jesús! Alegria meva,
¿ara em voldries fugir?
Mira la gent què ha de dir,
principalment de ca teva!