Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
119
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Anit la sort m’ha dit bé,
que dejorn he festejat;
he begut i he menjat
sense pagar cap dobler.
A Santa Cirga i Mendia,
Son Suau i Son Crespí,
jo no trob llarg es camí
des que hi sou vós, vida mia.
Si no t’alcanç, clavellet,
es fosser en tendrà ventura:
ja podrà venir tot dret
a dur-me a la sepultura.
Tradicionari de Mallorca
