Rossinyol de primavera, tu que vas cantant, cantant,
ja diràs a mon aimada que l’esper amb un gros plant,
per sebre que la guerreja un altre jove galant.
Déu faci sia mentida una desgràcia tan gran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària d'aventures amoroses
Poble
Manacor
Rima
Assonant
Núm de glosa
119
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Na Rossa i Na Piquet
son euveies ben criades;
quan senten es meu siulet,
ja són partides, de quatre.
Los pastors que pasturaven
pasturaven los anyells
i feia una nit tan clara
que se veien ells amb ells.
Dalt s’era de Galiana
diuen que fa bon cantar;
també hi fa bon festejar
si la jove està de gana.
Tradicionari de Mallorca
