Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
Es pagesos són barbatxos;
ho diuen es ciutadans,
i n’hem de penjar un quants
d’aquells qui duen mostatxos.
Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa,
però amb una capellana.