Es pagesos són barbatxos;
ho diuen es ciutadans,
i n’hem de penjar un quants
d’aquells qui duen mostatxos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ciutat
Poble
Felanitx
Núm de glosa
437
Volum
III
Altres cançons relacionades
-A sa plaça fan ballades; mumareta, hi vui anar.
-No te’n vages, Catalina, que ton pare arribarà.-
No havia girat cantó, son pare ja era allà.
-¿Que no hi és Na Catalina? –Ha volguda anar a ballar.-
Ja és partit amb unes cordes i un garrot en cada mà.
La primera garrotada, mig morta la va deixar.
La segona garrotada, ja acabava d’alenar.
La tercera garrotada, ja ben morta va quedar.
-Adiós, Catalineta; no la hi ’gués deixada anar!
-Pots plorar Na Catalina, ja no ressucitarà!
A la mar s’hi fan raboes
i moltes classes de peix.
Una dona, ¿què té més,
quan s’han fetes dues coes?
Plovia, i m’enganares;
molt de temps hi pensaré:
deies que em volies bé, i aquell vespre ho demostrares.
Tradicionari de Mallorca
