Es pagesos són barbatxos;
ho diuen es ciutadans,
i n’hem de penjar un quants
d’aquells qui duen mostatxos.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Ciutat
Poble
Felanitx
Núm de glosa
437
Volum
III
Altres cançons relacionades
A la una, em demanaren;
a les dues, va vaig dir “sí”;
a les tres me publicaren;
a les quatre, me casí
i a les cinc ja vaig tenir
infants qui pa em demanaven.
Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.
Jo no havia menester
mocador per recordança,
que a mi em basta s’enyorança
per tot es temps que viuré.
Tradicionari de Mallorca
