Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa,
però amb una capellana.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Felanitx
Capellans i frares, Festeig, Ironia, Relacions de parella
7a7b7b7a
Mixta
4
4571
I
267
Aquella mà tan inflada
de s’estimat, ¿què deu fer?
qualque dia, en caure bé,
hi faria una passada.
¿A on són aquells bons temps
que vós i o mos donàvem,
quan vós i jo festejàvem,
mentres ara hem d’estar ausents?
Si m’embarquen i no torn,
s’enyorança serà poca;
jo no planc ningú en el món.
sinó mu mare i s’al•lota.