En sentir els picarols
o ses ovelles belar,
tota te deus alegrar,
perque sé que pastor el vols.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bestiar de llana
Llucmajor
267
II
Hi ha qualque senyoreta
que pareix un garriguer:
cerca per omplir es paner,
o sigui, sa panereta,
i li estaria més bé
que brodàs o fes randeta
per quan l’hauria mester.
¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.
Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.