En acabar de segar,
penj sa fauç a una estaca,
dic: -Dejuna aquí, vellaca,
que ja no tens què menjar.
¿Vols que et mostr de festejar?
Jo judic que n’aprendràs.
A dins ca seva entraràs
i es bon vespre els has de dar.
-Bon vespre. -¿Que ja te’n véns?
-¿Què hi ha de nou per aquí?
-No res he sentit a dir.
Jo crec que tot és d’un temps.-
Sa mare li dóna uiada:
-Tu et cansaràs d’estar dret;
jas, vet aquí un banquet;
seu, si no ets de passada.
Jo vaig demanar a un bergant
es punt d’es segar quin era:
-Es dur una fauç geugera,
tirar es colzo per enrere,
falcades, i per envant!