Voldria esser pegellida,
o si no, caragolet;
'niria ran ran paret
a ca teva, Margalida.

Es conhort millor que tenc
quan m’agafa sa tristor,
és posar-me a un racó
i plorar secretament;
perque si mu mare em sent,
“¿Què ha de dir de tu la gent,
tant de plorar per amor?”

Sa guerrera és trapassera,
Juan, i t’enganarà,
perque quan te mira, fa
vista de flor de favera.