Saps que estic d’enamorada,
Juan, i tu no em fas cas!
Sa terra d’allà on jo pas,
tota roman socarrada
i ets abres fan flamarada.
Surt defora i ho veuràs.
Si vols esser tavernera,
has de sebre mesurar;
també has de sebre dar
s’aigordent i es vi a espera.
-Jovençana, caminau,
parlarem d’es vostros viures.
Jo pagaria cent lliures
d’estar així com vós estau.
-Vós vos queixau i jo em queix;
mos trebais van a la banda.
Jo en donaria cinquanta
porer-vos carregar es feix!