Mestre, bon mestre,
deixau-m’hi anar
a veure ses nines
dalt es campanar.
Repiquen ses campanes,
i tornen repicar,
volten i revolten
i cauen dins la mar.
Tres dies m’han parescut
una setmana cossera;
mon pensament en tu era,
Joan, i no has vengut.
Que és estat de ric i pobre
en una nit es meu ca:
ahir no volia pa
i avui ja menja garrova.