Sempre vaig per la garriga,
per les estepes mirant,
per veure si hi vaig trobant
davall, qualque margalida.
Perque no estigui entristida,
dels meus uis la vaig regant.
Oh mar blava, que ets de trista!
En veure't ja ploraré
perquè te n'has duit mon bé
de davant la meva vista.
Desgraciada de fia
qui no té mare ni pare!
Val més mare sense fia
que no fia sense mare.