Sempre vaig per la garriga,
per les estepes mirant,
per veure si hi vaig trobant
davall, qualque margalida.
Perque no estigui entristida,
dels meus uis la vaig regant.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Margalides
Manacor
975
II
Si no t’alcanç, clavellet,
es fosser en tendrà ventura:
ja podrà venir tot dret
a dur-me a la sepultura.
Sa madona de Montblanc
fila i no treu fuada,
i n’és tan agraciada
com un porc enmig d’es fang.
Si tu no dormisses tant,
jo te’n cantaria una.
Desperta’t, cara de lluna,
que ara passa es teu galant.