-Mariner, tu qui pretens
de bon cap i glosador,
¿me vols fer una cançó
que anomeni tots es vents?
-Llevant, xaloc, i migjorn;
llebeig, ponent i mestral;
tramuntana i gregal:
vet aquí es vuit vents del món.
Com l’he vista dematí
segar sense manegots,
-‘Xa fer, ja perdràs es jocs
en es blat coll de rossí
Abantes de fer es fiol,
es compare bé em volia,
i ara, de cada dia,
com més va, manco me vol.