Que de pena té el cor meu,
i no ho fa coneixedor!
Estar tan prop de s’amor
i no esser mereixedor
d’un “alabat sia Déu”!
Mu mare és tornada veia,
per fer ses feines no hi veu;
garrida, si vós voleu,
poreu esser nora seva.
Si no alcanç vostra hermosura,
pens que em desesperaré:
baix d’es portal d’es carrer
hi faré ma sepultura.