-Mariner, tu qui pretens
de bon cap i glosador,
¿me vols fer una cançó
que anomeni tots es vents?
-Llevant, xaloc, i migjorn;
llebeig, ponent i mestral;
tramuntana i gregal:
vet aquí es vuit vents del món.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vents
Artà
Assonant
154
II
Es moros s’assoleiaven
damunt una roca gran.
I en tant en tant demanaven
quin dia era Sant Juan.
Un pie,
otro pie,
una capada,
otra capada.
Una esquenada,
otra esquenada.
Així fan los zapateros
així, així, així, així,
així me gusta a mí!
Així com se renta sa cara,
així, així, així, així,
Així me gusta a mí! etc. etc.
Homo, ¿que no t’has temut?
Sa teva dona festeja.
¿Saps ane què malaveja?
A veure si et fa banyut!
Ets enagos que jo duc,
los m’he guanyats fent falcades:
saps que de moltes vegades
de bon grat ’guera jagut!