En Pep Gonella té
un ca de bou;
el baratà amb un ou
de xuriguer
i el donà an es porquer
de Son Caliu,
que era s’homo més viu
de dins Son Serra.
Ell sap tocar guiterra
i castanyetes
i fer ballar pessetes
disn un garbell.
Es germà d’En Portell
era un cabrit
i se va escapçar un dit
fent un llaüt.
Va davallar un puput
felanitxer
que feia de barber
davant can Pau,
cosí d’En Nicolau,
qui matà s’ase
i li aficà s’espasa
arran de s’ui.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Campanet
Rima
Assonant
Núm de glosa
13
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Saps que és de mal de sofrir,
per jo que som tan hermosa,
que em diguen lletja i mocosa,
nas de bou i cap de gri!
Rebosillo de seguí,
calces verdes, no en faltaven,
i es jornalers aportaven
calamandri d’es més fi.
Jo tenia un moixet magre
que no volia menjar,
per això li vaig untar
es nas amb sal i vinagre.
Tradicionari de Mallorca
