Qui canta, sos mals espanta,
i qui plora, els alimenta:
per això cantaré jo,
enc que tot lo món me senta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Cantadors
Poble
Sineu
Núm de glosa
219
Volum
II
Altres cançons relacionades
La queda ja toquen, toquen
i mon bé no és vengut;
ditxosa sia la dama
que el pot haver entretengut!
A la mar no hi tenc ventura:
sempre que pesc no trec peix;
me desfaré sa cintura
i d’alga en faré un feix.
Vet aquí un tronc de foc
que encara duc de sa rota;
pens cert que, si éreu coca,
vos acabaria tota,
tant an es meu gust vos trob.
Tradicionari de Mallorca
