Si t’enquantr a carreró,
garrida, t’he de matar.
No t’he de deixar parlar,
combregar ni confessar
ni rebre s’extremunció.

Jo festejava una al•lota
que no li sabia es nom,
i deia davant tothom:
-Vet allà sa Galiota!

Vida mia, des que sé
que jeis a un llit malalta,
nit i dia no faç falta
de pregar a un sant i s’altre
que us adobeu, si convé.