Això és modo de fauceta
que mon pare em va comprar:
quatre sous li va costar
i valia una pesseta
i deien que era barato.
Ni per nyico ni per nyaco,
de davant no vol taiar.
N’Arnau Arnauet plorava
damunt Consolació
com veia sa seva amor
dins es baül allargada.
L’Avemaria, en fer fred,
la solen tocar tardana,
i quan jo seré escolana
la tocaré dejornet.