Eren defora es Deiols
i jo encara festejava;
d’enamorada que estava
s’al•lota, em dava bunyols.
Montuïri, que ets d’enfora!
que ets d’enfora i lluny d’aquí!
Jo, d’ençà que en vaig sortir,
no em som alegrada una hora.
Es diumenge de matí
no havia trencada s’auba,
son pare devers Gossauba
se tornava devertir.