Això és modo de fauceta
que mon pare em va comprar:
quatre sous li va costar
i valia una pesseta
i deien que era barato.
Ni per nyico ni per nyaco,
de davant no vol taiar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Segada
Sant Joan
340
II
Monstre som entre la gent;
foc respir, i no m’abràs,
i de mi fan tant de cas
que m’envien mil presents.
Jo menj sense tenir dents
i vomit de nit i dia,
i ningú té estuguedat
de menjar es meu vomitat,
per molt estugós que sia.
Un forn.
Es carrer més devertit
que hi havia dins Mallorca
era es teu, cara de porca,
i ara ja ha finit.
La lluna la bruna,
vestida de dol,
amb un tamborino
i amb un fabiol.
Ho diuen als infants tot mirant la lluna.