Mon marit està a la cama; set anys fa que està rendit,
i li han agafat ganes de menjar carn de cabrit.
Jo me’n vaig anar a la plaça a dur-li carn de cabrit.
De tanta via que feia, hi vaig posar un any i mig.
I, com vaig esser a ca nostra, el trobí mort i cosit.
Ja és mort el senyor rector
que va ser tan amic nostro:
resau-li un parenostro
en premi de gran amor.
A Porreres són barbatxos;
ja ho diuen es ciutadans,
i ne volen cremar uns quants
d’aqueixs qui duen mostatxos.