Jo pas una pena gran
estant an es teu costat.
Cor de pedra embalsamat,
¿vols-me dir sa veritat,
que de bon cor la’t deman?
Etimat meu, vine ací,
te mostraré ses faldetes,
me costen denou pessetes,
d’endiana de xelí.
De dijous qui ve a vuit dies,
es soldats se n’han d’anar,
i ses meves alegries
el Rei les posseirà.