Mu mareta,
au-me berenar,
que es corsaris vénen
i me n’he d’anar.
S’amor que et tenia, et tenc;
jo no l’he dada a ningú;
tota la te guard per tu,
cara de sol resplendent.
D’octubre, dia primer,
es temps féu un desbarat,
supòs que ho tendrà apuntat
En Puceta Moliner:
sant ni santa no hi hagué
que d’ell no fos invocat.