Un temps venies veus altes,
i ara ja no hi véns, no.
Un fill d’un arrendador
i amo de possessió
ha preses ses vostres cartes.
-A mi em diuen Pau Porret
per tota part habitada,
i tenc més anomenada
que es lladres de Campanet!
-Es lladres de Campanet
tenen molta anomenada.
Si tanta fama has cobrada,
que t’embarquin prest, Porret!
-Oh, fii meu, tu ets massa espasa
per fer gloses sense mida.
-Si som fii teu i fas vasa,
ara, comprenc, pegellida,
per què, quan mu mare em crida,
me diu: - Vina, fii d’un ase! –
Aquesta que és tan petita,
i que balla d’assentat!
Com és bona veritat:
s’espina, com neix, ja pica.